fluït, fluïda (participi de fluir) fluid, fluida (nom i adjectiu)
La forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Per exemple:
La lava ha fluït del volcà amb molta lentitud.
La [...]
de la seva autoritat;
quan és una forma del verb usar (en parlars baleàrics i alguerès): Sempre ús el llapis per fer els mots encreuats.
S'escriu us en els casos següents:
quan és un pronom feble: Us vull donar les gràcies;
quan és el nom de la lletra u, en plural: Confon les us amb les [...]
prefix re- s'adjunta a un verb que comença amb s, la nova paraula presenta dues esses. Per exemple: ressaltar, resseguir, ressentir-se, ressoldar, ressopar, ressorgir, ressortir, etc.
[...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de té i te.
S'escriu té en el cas següent:
quan és una forma del verb tenir: Té un gran cor; Té, vint euros [...]
, Sóller, etc.
algunes formes conjugades del verb ser: fórem, fóreu, fóssim, fóssiu, etc.
En pocs mots esdrúixols:
escórpora, fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora, etc.
[...]
, Només es veu un sol color, Ho han de fer ells sols;
quan és una forma del verb soler: Sol venir els dijous, Sols anar a cine?;
quan és un adverbi: Ni tan sols l'han esmentat.
[...]
'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
[...]
:
en el verb halar ('menjar')
en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!...
en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby...
en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]
, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu [...]
